.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d’entre els millors guerrers d’Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.» Però David li contestà: «No el matis pas. ¿Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor?» Llavors David agafà la llança i el gerro d’aigua que Saül tenia vora el capçal i se n’anaren. Ningú no ho veié, ni se n’adonà, ni es despertà. Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l’altra banda i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor.»

1Sa 26,2.7-9.2-13.22-23

Salm Responsorial

R. El Senyor és compassiu i benigne. 

Beneeix el Senyor, ànima meva, 
del fons del cor beneeix el seu sant nom. 
Beneeix el Senyor, ànima meva, 
no t'oblidis dels seus favors. R

Ell et perdona les culpes 
i et guareix de tota malaltia; 
rescata de la mort la teva vida

i et sacia d'amor entranyable. R

El Senyor és compassiu i benigne, 
lent per al càstig, ric en l'amor. 
No ens castiga els pecats com mereixíem, 
no ens paga com deuria les nostres culpes. R

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels. R

Sl 102,1-4.8.10.12-13 (R.: 8A)

Lectura de la carta primera de sant Pau al cristians de Corint
Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l’home fet de pols; després serem semblants a l’home que és del cel.

1Co 15,45-49

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, ¿qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, ¿qui us ho ha d’agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet.»

Lc 6,27-38

"Estimar els nostres enemics"

L’evangeli d’avui és tant clar que gairebé només cal llegir-lo i aplicar-lo a la nostra vida. Diu Je - sús: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Aquí tenim tot un programa de vida molt difícil: estimar els enemics! Si ja ens costa estimar els amics... Però encara continua: Si algú et pega en una galta, para-li l’altra, si algú et pren el mantell no li neguis el vestit, dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. No solament no hem de tornar mal per mal, sinó mostrar el nostre amor fins i tot perdonant qui ens hagi ofès, pregant per ell i donant a tothom qui ens demani sense reclamar allò que és nostre.
La clau de tot la trobem quan Jesús diu: Sigueu compassius com ho és el vostre Pare; és a dir, estimeu com ell estima. I ell estima tothom, bons i dolents, agraïts i desagraïts. I no espera cap recompensa. Si actuem així, llavors demostrarem què vol dir, de veritat, ser fills del nostre Pare Déu. Això és el que ens demana el Senyor.
A la primera lectura veiem com David perdona el seu enemic, el rei Saül. Quan podria matar-lo no ho fa: Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor? I al final li ho repeteix al mateix rei Saül: El Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor. Tot i que el NT queda molt lluny, David perdona el seu enemic.
Pau a la segona lectura ens recorda que si abans érem semblants a l’home fet de pols, és a dir a Adam, que va ser pecador després serem semblants a l’home que és del cel, és a dir a Crist que havent ressuscitat ens comunica la vida espiritual i transforma el nostre cos en un cos semblant al seu, un cos ressuscitat. I perquè som semblants al Crist, podem viure com ell, capaços d’estimar els nostres enemics, capaços de tornar sempre bé per mal, capaços de ser misericordiosos com el nostre Pare.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES